Gestió de requeriments
La gestió de requeriments estableix el que necessita l’empresa i el sistema ha de fer per satisfer-ho, sinó ho identifiquem de forma correcta, no es compliran les expectatives finals de l’usuari, ni es podrà definir d’una manera clara l’abast i la dimensió del projecte.
L’objectiu principal serà donar tant al client com al proveïdor un mecanisme de control i seguretat que ambdues parts estan d’acord en l’abast funcional i tècnic.
La seva complexitat serà en relació a la necessitat que siguin complets, rellevants i consistents per a ambdues parts.
Requeriments de sistema i software.
El client és expert en els processos de negoci, per la qual cosa sap quins són les seves necessitats d’informació, sent l’origen dels seus requeriments les necessitats de l’usuari, en tant el proveïdor és expert en les característiques dels sistemes i especificacions del software.
L’origen del problema.
Normalment no s’exposen de manera clara ni es documenten de manera apropiada, són incompresibles per als usuaris i no existeix una mètode estàndard entre els tècnics, allunyant-se moltes vegades de la realitat.
Els requeriments canvien i no s’actualitza la documentació associada i no són comunicats a tots els involucrats en el projecte.
Existeixen diferents nivells de detall i són difícils de controlar.
Hauria d’existir un alt compromís dels usuaris en la validació dels requeriments, per garantir que siguin els correctes i cobreixin les seves necessitats, participació que en la majoria dels casos no es dóna.
Perquè s’han de definir els requeriments.
Si el sistema falla, sol ser a causa d’una mala definició dels mateixos.
El definir unes bones especificacions de sistema i software que sigui correcta, complerta i mesurable és de difícil consecució.
No importa el ben dissenyat o desenvolupat que es un programa o implantació sinó s’ha analitzat correctament, amb seguretat defraudara l’usuari i frustrarà al proveïdor.
Els usuaris saben el que volen però moltes vegades no saben com sol·licitar-ho i molt menys documentar-ho. És necessari ajudar-lo i formar-lo de com ha de documentar els requeriments.
D’una banda els clients a fi d’estalviar-se temps o considerant que a mesura que avanci el projecte ja es faran els ajustaments necessaris i d’un altre costat el proveïdor que hauria d’exigir aquesta anàlisi però amb la por de perdre la venda per l’augment de costos no ho exigeix. En tot cas s’ha de buscar un punt mitjà on almenys s’asseguri l’abast.
No és fàcil la identificació de requeriments, cal satisfer necessitats que de vegades no són reals dels usuaris, provenen de diferents fonts i són de diversos tipus, i es aquí on les habilitats i eines d’un bon analista fan que el sistema compleixi amb les funcionalitats correctes.
La principal relació que existeix entre el retard d’un projecte i els requeriments, és que alguns aspectes estan fora de l’abast inicial, la qual cosa sol donar mals entesos entre el client i el proveïdor.
Quan més gran sigui el projecte més temps cal invertir en el control de l’abast, considerant a més que els requeriments se solen relacionar uns amb uns altres.
Classificació de requeriments.
Segons Funcionalitat.
- Requeriments funcionals. Defineixen el que el sistema ha de fer, accions que ha de realitzar, quin comportament haurà de tenir.
- Requeriments no funcionals. Descriuen atributs del sistema o el seu entorn, interfícies, disseny, legals, físics, cost, temps, qualitat, seguretat etc…
Segons nivell de compliment.
- Obligatoris.
- Recomanables.
- Opcionals.
Responsabilitat dels usuaris.
Instruir als analistes sobre el negoci, definir vocabulari, invertir temps a proporcionar requeriments, aclarir dubtes, prendre les decisions a temps, fixar prioritats, respectar les característiques del sistema i els costos.
