Engloba totes les activitats i verificacions necessàries per a descobrir, analitzar, documentar i mantenir el conjunt de requeriments d’un projecte en la implementació d’un programari de gestió empresarial.
La gestió de requeriments defineix el que el nostre sistema haurà de fer en relació a processos, consultes, informes, pantalles, avisos, control d’usuaris i altres elements que el nostre negoci necessiti, la que comporta que, si no s’identifiquen de manera correcta, el programari no proporcionés als usuaris les funcionalitats i informació esperada, a més si aquests no s’especifiquen de manera concreta i comprensible ens serà impossible estimar la dimensió real del projecte, generant problemes i falta de confiança entre totes les parts d’aquest.
Conjunt de tècniques que són usades per a assegurar-se que els requeriments del sistema siguin complets, comprensibles, rellevants i consistents.
Proporciona a les parts integrants del projecte l’eina que assegura que totes estiguin d’acord en l’abast funcional i tècnic.
Transforma una necessitat operacional en una de descripció del sistema, els paràmetres d’acompliment i configuració, mitjançant un cicle o cicles d’anàlisis, disseny i proves.
El document generat ha de ser clar tant per al client com per al proveïdor, si existissin necessitats tècniques aquestes hauran de contenir explicacions perquè el client pugui entendre-les ja que aquest document serà acceptat i signat per totes dues parts.
El client és expert en els seus processos de negoci, coneix quals són les seves necessitats d’informació, el proveïdor és expert en característiques i especificacions dels sistemes de software.
Mentre l’origen dels requeriments del sistema radica en les necessitats de l’usuari, l’origen de la gestió de requeriments del projecte s’origina en els requeriments i especificacions del sistema.
És comú que els requeriments del projecte no s’expressin de manera clara, ni es documentin de la manera apropiada, que es donin suposicions, que es produeixin mal entesos.
Encara que existeixen diverses tècniques, no són utilitzades per la seva complexitat, arriben a ser incomprensibles per als usuaris i moltes vegades no reflecteixen la realitat.
És comú també que aquests requeriments canviïn durant el projecte i aquests no es reflecteixin en la documentació ni siguin comunicats als integrants del projecte. Aquests canvis normalment impacten de manera important en la planificació i estructura del projecte.
En alguns projectes la quantitat i detall de requeriments els fa difícil de controlar.
És indispensable la participació de l’usuari per a identificar-los i validar-los i és una participació que ha vegades no es té. A vegades els usuaris que participen no són els idonis per a aquestes anàlisis.
Una de les raons per la qual un sistema falla és una mala gestió de requeriments.
Documentar les necessitats, correctament i que siguin mesurables, és un dels problemes mes comuns en la gestió d’un projecte.
La principal relació entre la implementació d’un software i el retard d’aquest radica en alguns aspectes que estan fora de l’abast original, el qual mai va ser documentat.
Els usuaris en general saben el que volen, però en moltes ocasions no saben com sol·licitar-ho.
No importa el ben dissenyat que est un programa, sinó s’ha analitzat correctament defraudés a l’usuari i frustrés al proveïdor.
El client moltes vegades i a fi d’evitar-se temps, considera que els ajustos es produiran sobre la marxa.
El proveïdor per a no elevar el cost del projecte i no perdre la venda tampoc exigeix l’anàlisi.
La identificació no és fàcil, ha de satisfer les necessitats reals, les quals moltes vegades no són clares, provenen de diferents fonts i són de diferents tipus, la qual cosa requereix d’habilitats i eines per part dels analistes.
Quan mes gran sigui el projecte, mes s’ha d’invertir temps a definir l’abast, quan mes detallat, menor serà el risc de fracàs.
És un fet a més que la modificació dels requeriments comporta uns costos relacionats, moltes vegades difícils d’assumir.
♦ Requeriments funcionals.
Especifiquen el que el sistema ha de fer sense restriccions físiques, especifiquen el comportament del sistema.
♦ Requeriments no funcionals.
Descriuen únicament característiques del sistema i atributs de l’ambient d’aquest, interfície, disseny, implementació, legalitat, cost, temps, qualitat, seguretat, etc..
♦ Obligatoris.
Ha de ser sense dubtes implementat.
♦ Recomanables.
Desitjables a ser implementats.
♦ Opcionals.
No és crítica la seva implementació.
♦ No inclosos.
No estan inclosos en l’abast.
♦ Ensenyar als analistes sobre el negoci i el seu vocabulari.
♦ Invertir temps a proporcionar requeriments i solucionar dubtes.
♦ Ser específic i precís a expressar les necessitats i requeriments del negoci.
¿Como m’adapto al control horari obligatori?