Digitació, digitalització i transformació digital: quina és la diferència?
I per què la personal és l’ingredient secret per a aconseguir l’èxit?
Si bé les tres paraules poden semblar i sonar similars, cadascuna és molt diferent quant a com poden impactar en el negoci.
La digitació té un atractiu generalitzat, tant per a les empreses més conservadores com per a aquelles obertes a la innovació. Ho definim com, codificar dades i convertir-los a un format digital. Tenim molts exemples: PDF, JPG, XLS …
La digitalització utilitza aquestes dades per a millorar els fluxos de treball i l’automatització dels processos. Aquí és quan es comença a divergir.
Quan usem tecnologies digitals per a automatitzar, per exemple, les queixes del servei al client o les reclamacions de pagament i altres processos de relació i comunicació, generem molts beneficis internament, però no necessàriament són visibles en el client. Ells, quan pensen en digitalització, estan mirant i pensant en un producte final.
La transformació digital és poder aprofitar la digitalització per a impulsar un canvi estratègic, i és aquí on es produeix el canvi més profund perquè afecta la cultura de l’empresa i els seus models de negoci. Es generen noves fonts d’ingressos i productes.
Si bé la transformació digital pot veure’s diferent d’una empresa a una altra en funció de la seva voluntat o necessitat d’implementar noves estratègies i productes, alguna cosa que resulta d’interès en totes és alliberar el personal de tasques rutinàries i avorrides.
Els recursos obtinguts amb l’alliberament de les tasques mundanes i la utilització dels estalvis de temps i diners generats han de centrar-se en l’experiència del client.
L’experiència demostra que la voluntat d’una empresa a comprometre’s amb la innovació tecnològica depèn en gran manera de la seva tolerància a córrer riscos.
La tolerància al risc és una qüestió cultural. Volem ser els primers a adoptar desenvolupaments d’avantguarda o asseure’ns i observar primer com penetren en el mercat?
Generalment es redueix al fet que benefici econòmic pot suposar una nova tecnologia per al negoci, però els directors i propietaris d’empreses astuts se centraran més en com aquesta disrupció momentània pot proporcionar solucions que siguin duradores.
Encara que i francament, gran part també està relacionat amb el pressupost. El canvi costa diners, primer cal poder invertir i després afrontar el canvi. Només després i a llarg termini, ens podrem adonar de si aquest era un model d’estalvi o si era el model oportú.
El canvi s’ha de construir des de dins. Una proposta de canvi implementada externament augmentés la dificultat, els riscos i moltes vegades resulta ineficaç per als professionals que se suposa beneficien de les noves tecnologies.
No podem tenir una visió limitada i hem de comprendre cada part de la cadena de valor, per a poder aconseguir canvis significatius. Mai ha de fer-se simplement de dalt cap avall, els de dalt no solen mai interactuar amb aquestes noves eines.
El secret esta en el personal, la gent, i quan s’aconsegueix que la gent s’involucri i vegi els beneficis, tasca difícil però quasi semple plaent, només llavors, el model de canvi serà més ràpid.
