1. Modificacions en la gestió de l’IVA intracomunitari.

Aquesta primera novetat té relació amb l’IVA intracomunitari, el qual s’aplica en la compravenda de béns i serveis entre països membres de la Unió Europea.

El pròxim 1 de gener entraran en vigor les denominades ‘Quick Fixes’ (Solucions ràpides), unes mesures destinades a simplificar i harmonitzar l’IVA del comerç intracomunitari de béns.

Juntament amb les mesures de la Comissió Europea, l’objectiu que persegueixen és resoldre a curt termini certes qüestions que sorgeixen en el comerç intracomunitari de béns. Les ‘Quick Fixes operen en quatre àrees:

  • L’amortització de les regles aplicables als acords de venda de béns en consigna.
  • L’harmonització de les regles aplicables a les denominades vendes en cadena.
  • La importància del número Identificació IVA com a requisit per a l’exempció dels lliuraments intracomunitaris de béns.
  • L’harmonització de la prova documental del transport intracomunitari de béns.

A través del Projecte de Reial decret d’1 d’octubre de 2019 que entrarà en vigor el dia 1 de gener de 2020, es modifica el Reglament de l’IVA per a incloure mesures comunitàries que exigeixen justificar l’expedició o transport dels béns al país de destinació.

2. Els nivells de mòduls en autònoms es mantindran en 2020.

Oficial: els mòduls dels autònoms es mantindran sense canvis l’any 2020. La tributació per mòduls és una modalitat a la qual pot accedir un negoci en el moment de declarar l’IRPF, impost al qual fem referència en aquesta novetat. Podríem dir que en la pràctica és un règim més avantatjós perquè evita a l’autònom determinades formalitats a l’hora de desenvolupar la seva comptabilitat.

En el cas que tributis a través d’aquest model, hauràs de presentar de manera trimestral (en els mesos d’abril, juliol, octubre i gener) el model 131 per a poder fer front als pagaments fraccionats de l’IRPF.

Es mantenen per a l’exercici 2020 la quantia dels signes, índexs o mòduls, així com les instruccions d’aplicació. Així mateix, es manté la reducció del 5% sobre el rendiment net de mòduls derivada dels acords aconseguits en la Mesa del Treball Autònom.

Els límits seran els mateixos que estaven vigents en 2018 i 2019 i la reducció prevista per a l’any passat haurà d’esperar, almenys, un any més. Durant els últims 4 anys el límit s’ha anat prorrogant fins als 250.000 euros de facturació i finalment no baixaran als 150.000 euros, tal com es preveia.

No obstant això, la intenció d’Hisenda és reduir l’àmbit d’aplicació del sistema de mòduls, deixant-lo com una mera fórmula residual destinada solament a aquells autònoms que treballin per a particulars. Fins ara, i pendents del nou Govern, no se sap amb exactitud en quin moment es produirà aquest canvi, però el que sí que sabem és que s’esperen importants reformes fiscals i comptables que afectaran el sector.

3. Canvi en la forma de presentació de l’IRPF per a autònoms.

Aquesta novetat va encaminada al canvi en la forma en la qual els autònoms hauran de presentar la declaració de l’IRPF: sorgeixen noves obligacions que el col·lectiu haurà de complir a partir de l’1 de gener de 2020 a l’hora de portar la comptabilitat. Una de les principals novetats serà la d’incloure el Número d’Identificació Fiscal (NIF) de la contrapart de qualsevol operació en els llibres de vendes i ingressos, així com en els de despeses i compres. El NIF és la clau que permet identificar a les persones a l’hora de dur a terme determinades activitats mercantils.

En aquesta ordre es concreta els qui són els obligats:

    • Els autònoms que s’acullin al règim d’estimació directa simplificada, independentment de la mena d’activitat empresarial o professional que desenvolupin.
    • Els autònoms que realitzin una activitat empresarial en estimació directa que no tingui caràcter mercantil d’acord amb el Codi de Comerç.
    • Als autònoms inclosos en el mètode d’estimació objectiva sols els afectarà en el cas que dedueixin amortitzacions. També en activitats el rendiment net de les quals es determini tenint en compte el volum d’operacions.
    • I no es veurà afectat cap autònom que porti la seva comptabilitat segons el Codi de Comerç ni tampoc els petits negocis, com a bars o comerços, acostumats a emetre factures simplificades. No tindran l’obligació d’identificar al destinatari, bastarà amb deixar constància d’un resum diari de totes les vendes -sempre que el total de les operacions d’aquest dia no superi els 6.000 euros.

4. El nou Pla Estratègic d’Hisenda 2019-2022.

A més d’anunciar nombroses mesures, aquest pla pretén impulsar la transparència, governabilitat i rendició de comptes de l’Agència Tributària, proposant anar cap a un nou model preventiu que fomenti els compliments voluntaris. L’Agència Tributària vol evolucionar en l’aspecte tècnic i en l’assistència a l’usuari, així com potenciar la seva lluita contra el frau.

No obstant això, aquest document es troba subjecte a possibles modificacions en funció de les necessitats i prioritats del Govern.

5. Projecte d’esborrany per a la liquidació de l’IVA en empreses.

El nou Pla Estratègic estableix com a objectiu la posada en marxa d’un projecte pilot d’esborrany per a la liquidació trimestral de l’IVA que abonen les empreses; amb diverses similituds respecte a la de l’IRPF per als ciutadans.

Aquest pla pilot es posarà a la disposició de gairebé 60.000 empreses amb “perfil senzill” que estiguin acolliments al sistema de Subministrament Immediat d’Informació i que tinguin un volum d’operacions inferior a 6 milions d’euros. A partir de febrer de 2020 s’enviaran els primers esborranys de l’IVA als beneficiaris.

El nou esborrany presenta una doble finalitat:

      • D’una banda, permetre reduir els temps de devolució de l’impost.
      • En segon lloc, Hisenda comprovarà com es veuen augmentades les prestacions en el període voluntari de pagament alhora que manté un major control sobre els contribuents.

6. Les Administracions d’Assistència Digital Integral (ADI).

En matèria d’assistència i prevenció, destaca l’aposta per la creació d’Administracions d’assistència Digital Integral (ADI), centres dedicats a l’atenció i assistència al contribuent per mitjans electrònics i telefònics.

Aquest model permet una major especialització dels funcionaris destinats a les ADI i als contribuents resoldre els seus dubtes en un horari més ampli i sense necessitat de desplaçaments a oficines. La prova pilot d’aquest projecte està prevista per a tardor de 2020 a València, enfocada especialment a l’IVA.

La posada en marxa de les ADI porta amb si nombrosos avantatges:

      • Salt qualitatiu quant a l’assistència al contribuent.
      • Suposa una major especialització per als funcionaris.
      • La resolució de dubtes es podrà dur a terme en un horari més ampli.
      • No caldrà desplaçar-se a les oficines.
      • La digitalització de la documentació suposa una reducció de costos.

7. Impost de societats: cessió de dades fiscals.

Els empresaris podran conèixer les seves dades fiscals abans de presentar la declaració d’IVA. El contribuent podrà obtenir informació fiscal que li proporcionin les entitats financeres. Això es reflecteix en facilitats per a les empreses, perquè suposa una millora en la detecció d’errors i una major seguretat en la presentació de les seves respectives autoliquidacions.

En el cas de l’Impost de Societats, l’any vinent arrencarà una estratègia de cessió de dades fiscals al contribuent per a l’Impost de Societats durant la campanya anual de l’impost societari. En tots dos casos es tracta de facilitar la presentació de les declaracions i, amb això, afavorir el compliment voluntari.

8. Selecció de riscos fiscals i indicadors estratègics.

En el seu pla de control tributari, Hisenda avisa que estendrà a altres impostos i col·lectius el sistema de selecció de riscos fiscals existent en l’IVA i en relació amb grans patrimonis. En aquests dos àmbits s’han introduït en els últims anys potents eines informàtiques que faciliten l’anàlisi, detecció i selecció de riscos.

El pla estableix una bateria de set indicadors amb els quals es pretén mesurar la contribució de l’Agència Tributària a la seva fi principal, la millora del compliment tributari del contribuent, tant per la via de la prevenció i l’assistència, com per la del control.

9. La comptabilitat en la fabricació de productes especials.

Nova obligació de gestió de la comptabilitat dels productes objecte dels Impostos Especials de Fabricació. Parlem d’impostos sobre consums específics que graven la fabricació, importació o introducció de determinats béns (com ara l’alcohol, el tabac els hidrocarburs)
En concret, aquest tipus d’empreses quedaran obligades al subministrament electrònic d’assentaments comptables (anotacions que s’han de realitzar en el llibre de comptabilitat) a través de la Seu Electrònica de l’Agència Estatal d’Administració Tributària. A fi d’aportar una visió més general, podríem dir que aquestes empreses hauran de portar la comptabilitat dels productes que estiguin sotmesos a aquests impostos i de les matèries primeres requerides per a la seva obtenció.

Per tant, es podria afirmar que la comptabilitat d’aquestes empreses quedarà subjecta a examen de l’Agència Tributària, per la qual cosa tindran la responsabilitat de no incórrer en errors que es derivin en posteriors sancions.

10. La pressió fiscal pujarà al 39,6% del PIB en 2020.

Es preveu que la pressió fiscal a Espanya augmenti en quatre dècimes durant l’any 2020, passant del 39,3% al 39,6% del PIB (el seu rècord històric). Descomptant les rendes de la propietat i altres ingressos, la pressió fiscal s’elevarà del 35,8% del PIB al 36,1% durant el pròxim exercici, per la qual cosa particulars i empreses pagaran al voltant de 3.000 milions d’euros més en concepte d’impostos.

Amb el nou govern. Com seran les novetats fiscals i comptables per a l’any 2020?

Sabent que tot el que comentem pot quedar en paper mullat, perquè depèn del fet que el nou Govern sigui capaç de treure uns nous pressupostos endavant, volem comentar quals poden ser les novetats fiscals i comptables que es presenten en aquest any.

És cert que, amb l’entrada del nou any, els pressupostos s’han prorrogat automàticament, no obstant això, la Ministra Montero ja ha confirmat que la seva intenció és aprovar uns nous comptes al més aviat possible.

Encara que encara no s’ha presentat cap projecte de pressupostos per a aquest nou any sí que podem veure, en el document d’acord signat per PSOE i Unides Podemos, les seves línies econòmiques en matèria fiscal.

Noves taxes i impostos.

Potser les majors novetats fiscals són dos impostos promesos des de fa temps i que està previst enguany vegin la llum definitivament.

Impost de transaccions financeres o Taxa Tobin.

L’impost de transaccions financeres (ITF) o també denominat en atenció al seu primer defensor “Taxa Tobin” és la primera de les novetats. En els seus origen es pretenia lluitar contra els especuladors a curt termini que poguessin afeblir les monedes de certs països aplicant a cada canvi d’una moneda a una altra un impost (taxa) que dissuadeixi les operacions a curt termini. Avui aquesta taxa ha evolucionat en diversos països de l’O.E. pretenent Espanya aplicar un 0.2% a les compres d’accions realitzades per operadors financers, si aquestes accions són d’empreses que cotitzen en borsa amb una capitalització major a 1.000 milions d’euros Deixa fora, per tant, les operacions amb accions d’empreses no cotitzades i pimes, i tampoc grava la compra de títols de deute (ni pública, ni privada).

El fet que és un impost que no recaurà en la “gent corrent” i a més proposa que la seva recaptació es destini a finalitats socials o que tingui per objectiu el control de crisis financeres com la que hem sofert, fa que sigui esperat i ben rebut.

Impost sobre activitats digitals o Taxa Google.

Malgrat el seu nom, no és una taxa destinada només a aquesta companyia sinó que gravarà a grans companyies tecnològiques el negoci de les quals estigui en la publicitat “online”, la intermediació “online” o la transmissió de dades als usuaris i que facturin més de tres milions d’euros a Espanya i 750 milions en el món. Aquest impost pretén que les empreses tributin on generen els seus ingressos i evitar que localitzin els seus beneficis als països europeus amb menor tributació.

Nova fiscalitat verda.

Aquesta fiscalitat tractarà de desincentivar comportaments que perjudiquin el medi ambient i, encara que encara no definida, es pretendrà que no afectin classes mitjanes ni a autònoms i pimes. Encara que no sabem què passés definitivament amb la denominada guerra al dièsel, sembla que entri que, entre altres, les mesures s’encaminen a gravar el transport per carretera, l’aeri, etc..

Què passa amb l’IRPF i l’Impost de societats?.

Quant a l’IRPF i, a pesar que en campanya els socialistes no van voler comprometre’s a realitzar una pujada, finalment tirarà endavant la proposta del seu soci de Govern i es produirà una alça de l’impost per a aquelles declaracions que superin els 130.000 euros en dos punts i quatre punts per la part que excedeixi de 300.000 euros.

Pel que fa a l’Impost de Societats es pretenen aplicar dues mesures:

    • D’una banda s’incrementarà la pressió fiscal a les empreses de gran grandària mitjançant la imposició d’un tipus mínim del 15% que augmenta al 18% per a les entitats financeres i empreses d’hidrocarburs. Està prevista també una limitació en les exempcions per doble imposició en dividends i plusvàlues de societats per la seva participació en altres companyies.
    • Per un altre, es busca una rebaixa de dos punts en el tipus de gravamen (passessin de 25% al 23%) per a les pimes que facturen menys d’un milió d’euros.